La sensibilitat de la demanda als canvis normatius en matèria fiscal és evident, així ho mostra l’anàlisi de l’evolució de les compravendes d’habitatges. L’influència és clara per exemple, en el decurs del període més recent (gener de 2009 fins desembre de 2011), s’observa com, certament, hi ha un increment de les compravendes d’habitatges dels mesos anteriors o posteriors depenent de la nova normativa. És important destacar el decalatge estadístic existent entre el moment que es realitzen les compravendes i el moment en que les estadístiques les contemplen. Aquest efecte es mostra de manera més rellevant en els períodes de juny de 2010, amb l’Efecte increment de l’IVA del 7% al 8%, amb un increment estadístic de les compravendes en els dos mesos següents a la entrada en vigor, quan en teoria, un increment de l’IVA suposaria una anticipació en les vendes abans de l’entrada en vigor de la mesura, amb l’Efecte supressió deducció IRPF adquisició habitatge habitual al desembre de 2010, amb l’increment de les compravendes dos mesos posteriors a l’entrada en vigor, i un exemple més amb l’Efecte inici rebaixa de l’IVA del 8% al 4% (setembre de 2011), on les compravendes mostren una pujada considerable al llarg del novembre i un cop prorrogada la mesura pel nou govern fins final de 2012, el mes de gener tornen a activar-se les compravendes amb la confiança de continuar mostrant un increment, resultat de la reducció de l’IVA per la compra d’habitatge.
Aquests increments de les compravendes acompanyats amb la dràstica reducció de la producció d’habitatges (la seva component acumulada un -41,6% interanual i un -7,8% els habitatges acabats durant l’any 2011), dades crítiques per l’activitat del sector, afavoreixen però, la correcció de l’estoc acumulat d’obra nova. Concretament, el quart trimestre de 2011, l’estoc acumulat a Catalunya s’ha reduït en -1.141 habitatges (en termes absoluts l’estoc acumulat assoleix prop dels 81.600 de límit superior, és a dir, a aquesta quantitat li hauríem de restar els habitatges destinats al lloguer així com els de lloguer amb opció de compra). Totes les províncies han reduït l’estoc (destacant la de Barcelona) menys la província de Lleida que acumula una cinquantena d’habitatges.
En termes relatius, els resultats de l’estoc van des dels 4 habitatges per cada 1.000 habitants de la conurbació de Barcelona i els 3 de la pròpia ciutat, a les províncies més afectades en termes relatius, que són Tarragona i Girona (23 i 20 habitatges per cada 1.000 habitants, superior en 3 vegades a la provincia de Barcelona). El que queda clar és que el panorama de Catalunya varia substancialment entre les diferents províncies i que les xifres ens permeten afirmar que actualment, no hi ha un greu problema d’estoc d’habitatges a la zona urbana de Barcelona on serà necessària la producció de nous habitatges per poder respondre al mercat, doncs cal considerar que el termini per construir un habitatge és de 2 anys.
Fuente: APCE
